Seguint amb la campanya de 2020 ‘DonesDown’, dediquem el quart trimestre a les dones amb síndrome de Down dins l’àmbit laboral. Hem reunit en una tertúlia telemàtica a tres dones treballadores,  la Sonia Albareda, d’Andi Down Sabadell, la Sònia Ripoll, de la Fundació Catalana Síndrome Down i la Montse Lacueva, d’Aura Fundació, tres entitats que des de fa molts anys, treballen per la inclusió laboral de les persones amb discapacitat.

Hem volgut parlar de què representa per a elles el fet de poder treballar en una feina ordinària… estar de cara al públic, tenir responsabilitats o cobrar un sou, entre molts altres temes.

 

Sònia Albareda. Sònia Ripoll i Montse Lacueva, respectivament

 

 

On esteu treballant ara mateix?

Sònia Ripoll: Doncs des de fa ja 13 anys treballo al Parlament de Catalunya fent feina de suport als uixers. Faig tasques variades.

Sònia Albareda: Doncs jo a la botiga de roba ‘Stradivarius’ de Sabadell. Hi faig moltes tasques diferents… obro els paquets dels complements, etcètera.

Montse Lacueva: Jo treballo com a cambrera al restaurant ‘Tivoli 1940’ de Barcelona.  M’agrada molt la meva feina i ara que hem tancat, només penso en quan podré tornar-hi! A veure si acaba aviat això!

 

Es la primera feina que feu?

Sònia Ripoll:  No, jo havia estat abans a un altre empresa i fent pràctiques a l’Ajuntament de Badalona.

Sònia Alvareda:  Jo vaig començar treballant al ‘VisionLab’ de Sabadell, una botiga dedicada a les ulleres.

Montse:  Doncs jo, abans del restaurant havia treballat a la botiga que tè ‘Nespresso’ a Sant Cugat

 

I com valoreu el vostre pas pel món laboral?

Sònia Ripoll: Per a mi, crec que ha estat força bona. Ara, amb tot això del confinament, treballo tres cops per setmana i només tinc ganes de que es normalitzi per a tornar-hi a anar els cinc dies. Crec que  el pas de deixar d’estudiar i començar a treballar ha fet que hagi de responsabilitzar-me més a l’hora d’integrar-me a un nou ambient, amb nous companys i companyes, a haver d’anar cada dia amb transport públic tota sola… i cobrar un sou! Això és bàsic!

Sònia Albareda: Ha estat una bona experiència i he descobert que m’agrada més treballar que estudiar. Ah… i com diu la Sònia,  guanyar un sou també! M’agrada el fet de poder ajudar a casa i contribuir a ajudar als pares.

Sònia Ripoll: Sí, a mi m’agrada també el sentir que ajudo als meus pares a poder comprar menjar i altres coses.

Montse: A mi, treballar em va sorprendre molt i ara em sento molt agraïda a Aura Fundació per aquestes feines que m’han aconseguit. També m’agrada ajudar a casa amb el meu sou i ajudar la mare aportant diners, és una sensació molt agradable. Tots sabem que l’economia ara és molt difícil i m’agrada poder contribuir-hi.

 

Què diríeu que us aporta treballar? (Apart de diners, clar!)

Sònia Ripoll: Doncs per a mi, sobretot autonomia personal.

Montse: Sí… i felicitat. A mi treballar em fa feliç!

Sònia Albareda: Doncs a mi, sobretot el fet de tenir una vida independent.

 

I què aporteu vosaltres a les vostres feines?

(Riuen totes…)

Montse:  Ostres!  és difícil això…  Jo diria que intento transmetre felicitat i alegria a la feina… als companys i companyes però també amb la clientela eh?

Sònia Ripoll: Sí…  felicitat també.

Sònia Albareda: Jo també, el mateix.

 

Creieu que algú de la vostra empresa us tracta diferent per tenir una discapacitat?

Sònia Ripoll: No… allà al Parlament tothom em tracta com a una igual.

Montse: A mi no em deixen cuinar i faig de cambrera… però potser millor perquè potser explotaria tot!

 

I a les dues que esteu de cara al públic, veieu què clients i clientes us tracten també igual?

Montse: Mira… jo treballo davant els clients i si algú es queixa d’alguna cosa, poso bona cara i intento solucionar-ho ràpidament. Crec que en general, ens veuen com a qualsevol altre persona. Estic segura que podem fer una feina normal i integrar-nos al món laboral. Sí que és veritat que a vegades algú em dona propina a mi perquè tinc síndrome de Down… i jo dic, no… no! Els diners són per al pot del restaurant, a repartir entre tothom!

 

I al Parlament? Com és el tracte amb els polítics?

Sònia Ripoll: Doncs no tinc gaire tracte amb ells, potser més amb les secretàries/is dels grups polítics que no pas amb els Diputats. Si que em creuo amb ells pels passadissos i en general tothom és molt amable. El President Torra era molt molt amable sempre!

 

I amb les companyes i companys?

Molt bona relació! Mira tu que fins i tot fem una ‘porra’ quan juga el Barça. Ara només em queda guanyar-la alguna vegada… això sí.

 

El fet de treballar us ha fet sentir mes integrades a la societat?

Totes:  No… més o menys igual. Sempre ens hem sentit part de la societat.

 

Creieu que sou millors persones des que treballeu?

Montse: Ui… és difícil de respondre això (riu).

Sònia Ripoll: Doncs jo penso que sí perquè  estàs en un altre àmbit molt diferent, agraeixes que els companys et valorin i respectin i això m’ha fet tenir més confiança en mi mateixa.

Montse: Potser sí… jo he millorat bastant en tenir més confiança en els demés i en mi mateixa i saber que puc i que no puc fer.

Sònia Albareda: Sí… jo també he guanyat molt en confiança.

 

Què diríeu a les persones que opinen que qui té una discapacitat no pot treballar tan bé com un altre?

Sònia Ripoll: Que podem fer-ho igual que qualsevol altre persona… que em coneixin i veuran si podem fer-ho.

Montse: Ningú ha de tractar-te malament pel fet de tenir una discapacitat. Tenim moltes ganes de treballar i contribuir i recordeu que tothom té dret a un treball digne.

 

Com us veieu d’aquí uns anys?

Sònia Ripoll: Sí pot ser, voldria treballar tots els cinc dies al Parlament. Ara només en treballo tres per la covid…

Sònia Albareda:  Jo també, al mateix lloc. M’agrada treballar al Stradivarius. Ara hi vaig dos dies a la setmana i m’agradaria seguir així. Això em permet poder compaginar-ho amb altres activitats que faig.

 

Heu fet amics i amigues a la feina?

Sònia Albareda:  Jo sí… moltes!

Sònia Ripoll: Jo sí, també. De fet hem fet un grupet i sovint sortim a prendre alguna cosa o al teatre

 

Heu donat idees per a millorar el vostre lloc de feina?

Sònia Ripoll: … bona pregunta!

Montse: Jo estic sempre atenta a la feina que m’han encarregat fer i provo de ser una mica més ràpida i fer millor les coses.

Sònia Ripoll: Més d’una vegada m’han dit que sóc molt ràpida a fer la feina perquè tinc traça.

Sònia Albareda:  Jo també la faig ràpida. Tinc traça en la meva feina. Si hi ha molta feina, la faig bé i de pressa. Si hi ha poca feina i l’acabo, doncs li pregunto a la meva cap que més puc fer… per no estar parada.

 

Com pot ser que al 2021 encara estiguem parlant de diferéncies laborals entre homes i dones?

Montse: Qualsevol persona hauria de cobrar el mateix… ja sigui home o dona. Tots necessitem feina i diners per mantenir la família.

Sònia Ripoll: És la societat que és així… Hauria de ser per a tots igual.

 

I entre les persones amb discapacitat… creieu que hi ha igualtat de tracte entre homes i dones?

Sònia Ripoll: Jo crec que les dones ho tenim mes difícil.

Montse: Jo penso igual. Molts empresaris poden pensar que les dones podem quedar embarassades i que no rendirem igual. I no és així!

 

Totes vosaltres heu tingut el suport de preparadors/es laborals. Com el valoreu?

Montse: Ens donen molt suport i qualsevol dubte que tens, saps on acudir i t’ajuden a solucionar-ho. Son uns molt bons i bones professionals!

Sònia Ripoll: Jo estic contenta. El meu preparador laboral m’ha ajudat  tant professionalment com en la relació amb els meus pares.

Sònia Albareda: A mi m’ajuden molt, sí.

 

Com definiríeu la feina que fan ells i elles?

Montse: Tenen contactes amb les empreses i gestionen amb elles les feines que podem fer, així com acompanyar-nos els primers dies fins que aprenem bé què hem de fer.

 

Recordeu com va ser la signatura del primer contracte? Com ho veu viure?

Sònia Ripoll: Uf… sí! Jo estava molt contenta de poder signar!

Montse: Jo estava molt contenta perquè  va ser una mica per sorpresa i no podia creure-m’ho!

Sònia Albareda: Doncs en el meu cas va ser fantàstic… em van oferir signar un contracte indefinit i això em va fer sentir súper contenta!

 

 

Si voleu més informació sobre la campanya #DonesDown podeu visitar la nostra pàgina https://www.sindromedown.cat/ca/dones-down/