‘Sóc i em defineixo feminista i m’agrada dir el que penso.’

‘Hem d’aprendre a respectar la voluntat de l’altre. Amb més educació i més cultura hi hauria menys violència de gènere’


El segon trimestre de 2020, #DonesDown el dedica a parlar sobre els drets de les dones. Per això, hem demanat a la Laura Mitjans, una jove amb síndrome de Down i que forma part de Down Tarragona des de ben petita, que ens doni el seu punt de vista sobre molts aspectes relacionats amb aquest tema.

Sóc la Laura. Tinc 25 anys i sóc de Llorenç del Penedès.
He treballat de monitora de menjador a una escola d’Altafulla, he fet pràctiques de bibliotecària i d’auxiliar administrativa al Grup Sifu. En l’actualitat estic treballant també d’auxiliar administrativa a l’empresa Idiada APPlus.

Sóc una apassionada de la lectura i dels llibres. Vaig fer treball en pràctiques a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili a Coma-ruga. Allà em vaig sentir molt estimada i em va agradar moltíssim viure envoltada de llibres tot el dia.

Ara per Sant Jordi ha arribat a les meves mans el darrer llibre de l’Àlex RoviraContes per a nens i nenes feliços’ i m’està agradant molt. A l’Àlex, sovint el sento parlar a la ràdio o al programa ‘L’ofici de viure’ i m’encanta quan parla de les emocions.

He presentat dues vegades, juntament amb el periodista Xavier Grasset, l’acte de la trobada de famílies a PortAventura. Una gran experiència!

-Estem fent aquesta entrevista de manera telemàtica en lloc de presencial pel Coronavirus. T’ha afectat molt en la teva vida habitual aquest confinament?

Doncs mira, estic totalment confinada a casa. No he sortit ni un sol dia encara però no tinc temps d’avorrir-me! Als matins em connecto amb Down Tarragona i fem feina. També contacto amb la Fundació Santa Teresa del Vendrell. Després dedico part del dia a l’oci, sigui pintant, llegint, escrivint o sentint música i ballant. Ja et dic que no m’avorreixo gens!

-On estàs treballant ara mateix? … o fins que ens van confinar vull dir!

Ara estic treballant d’auxiliar administrativa a l’empresa Idiada APPlus que és la que s’encarrega de fer les revisions tècniques d’automòbils. Aquí hi estic encantada…. M’hi sento molt a gust i els i les companyes són una gent fantàstica. Faig feines de despatx, atenció al públic i també m’encarrego de revisar els CV dels què volen entrar a treballar allà comprovant que tot sigui correcte. Diguéssim que sóc la primera persona amb la qual tenen contacte!

– I has pogut seguir treballant des de casa?

De la feina meva actual no, ja que l’empresa ha tancat temporalment amb un ERTE. Fa unes setmanes em van trucar per dir-me que comptaven amb mi quan tornin a poder obrir.

Parlant de feina, tu has estat a diverses empreses i el treball és, a part d’una necessitat, també un dret que tots tenim. Què en penses tu?

A mi poder treballar m’ha aportat moltíssimes coses. Cada dia incorporo noves experiències i coneixements i així puc millorar i fer cada cop més tasques. A aquesta empresa em sento molt còmoda amb els i les companyes. Sóc una més!

– Tu creus que ara per ara, podem parlar de desigualtat de drets entre homes i dones al nostre país?

Penso que potser entre les persones que no teniu cap discapacitat sí que us hi podeu trobar més. Si parlo per mi, mai no he tingut cap problema de discriminació pel meu gènere. Així i tot, tothom sap que passa i hem de seguir lluitant perquè això no sigui així.

-Treballem, guanyem un sou… tot i que a vegades no és igual per a tothom. S’ha comprovat que en alguns casos, les dones cobreu en igualtat de condicions i feina, uns sous menors als homes. Què creus que ha de canviar encara en aquest sentit? Qui ho ha de canviar?

Encara hi ha molt masclisme a la nostra societat. Les dones volem tenir els mateixos drets que els homes i a la vegada, els mateixos que teniu les persones sense discapacitat. De mica en mica s’anirà aconseguint, però cal que la societat en general s’hi posi.

– Poder gaudir d’autonomia personal i una independència individual comporta uns drets però també uns deures. Parlo per exemple dels drets civils (signar contractes, igualtat de tracte en el sistema judicial, obtenció de préstecs i hipoteques….) T’has trobat alguna vegada ara ja com a dona adulta amb algun problema en aquests casos?

Doncs tot i que sé que alguna vegada passa, jo no m’hi he trobat mai. Sempre que he anat a signar els contractes tot ha estat correcte i potser encara no m’hi he trobat en la resta de situacions…

– Et consideres reivindicativa dels drets de les dones? Et defineixes com a una dona feminista?

I tant! Sóc i em defineixo feminista! Sóc activa a l’hora de dir el que penso però no sóc molt d’anar a manifestacions. El que sí defenso i tinc clar, és que tothom ha de poder fer les mateixes tasques, tant a casa com fora. Amb una millor educació dels nens i nenes, a casa i a l’escola, crec que milloraríem molt com a societat.

– I quina experiència en tens tu de com t’han educat en aquest sentit?

A casa sempre he vist al pare i a la mare fent totes les tasques plegats i a l’escola crec que també ho han tractat força bé en aquest sentit.

– Hem parlat dels drets laborals, drets civils… Parlem ara del dret de participació, inclusió plena i efectiva a la societat. Has pogut votar sempre o t’han posat problemes fins a l’any passat?

Doncs potser pel fet de viure aquí a un poble petit mai no m’hi han posat pegues. Sempre he pogut anar a votar i ho he fet normalment.

– I et veuries en un càrreg polític… al teu ajuntament per exemple?

No… no m’atreu massa la política. Així i tot sí que m’interessa molt el voluntariat. Des de fa molt temps em ronda pel cap iniciar un projecte que pogués ajudar els altres.

– I en què consisteix?

Doncs seria un programa de voluntariat que ajudaria a altres persones amb disfuncionalitat o amb necessitats com les nostres, muntant grups de diàleg, ajudar els mestres perquè tinguin millors eines en l’ensenyament o ajudar a saber presentar-se millor davant una nova feina. En general, fer que tothom es sentís que forma part de la societat.

– I seguint parlant del dret de vot, com era la nostra societat quan no deixava votar a les dones?

Tothom ha de poder expressar-se lliurement i escollir als reus representants. D’ençà que va poder votar tothom crec que moltes coses han canviat. Aquella societat no era prou justa.


– Així i tot hi ha coses que no aconseguim canviar… parlo per exemple de la violència masclista.

Penso que les dones tenim un altre punt de vista diferent dels homes. Som més sensibles i sempre prioritzem el diàleg. Molts homes pensen que s’ha de fer només el que ells volen i algú els ha d’explicar que això no és així. Hem d’aprendre a respectar la voluntat de l’altre! Com sempre dic, amb educació i més cultura aquestes coses passarien menys.

-Homes i dones tenim el dret a decidir lliurement sobre la nostra pròpia sexualitat. Que en penses que algunes famílies decideixin esterilitzar les seves filles?

Doncs no em sembla bé. Els altres no han de poder decidir sobre la meva sexualitat. Sóc jo la que he de dir que vull fer i si per exemple, la teva parella vol tenir relacions sexuals i tu no, ha d’entendre que és la teva decisió i respectar-te.

– T’has plantejat alguna vegada si voldràs ser mare?

Mira, vam tractar aquest tema a la trobada d’autogestors i empoderats de 2018 i la conclusió general va ser que no hi estem en general massa per la maternitat. Trobo que porta molts compromisos, molta feina i ara per ara, no m’hi veig preparada.

-Que cal de manera urgent per a equiparar homes i dones?

Doncs parlar més tots i totes, de manera igualitària, arribar a acords i millorar plegats. En definitiva que sigui una societat més positiva i més justa.

Si voleu més informació sobre la campanya #DonesDown podeu visitar la nostra pàgina https://www.sindromedown.cat/ca/dones-down/