Anna Colomé

Tinc trenta-quatre anys i sóc de Riudarenes, comarca de La Selva. Girona.
Em vaig incorporar al món laboral fa setze anys i els darrers onze els he passat treballant a la Biblioteca de la UDG (Universitat de Girona).

Visc amb els pares i sempre he estudiat en escola inclusiva, tant a l’ESO com a l’institut.


Ens han dit que ets una mica feminista…

Sí… em sento molt identificada amb la lluita feminista i penso que les coses serien molt diferents i millors si s’ imposés més. El passat dia 8 de març vaig anar a la manifestació que es va fer aquí al costat, a Santa Coloma de Farners i tot i que no vaig proposar cap eslògan… sí que els vaig cridar tots!

Un eslògan per l’any que ve?

Les dones som la revolució!

I aquest sentiment d’on surt? Família? Amistats?

Doncs a la manifestació vaig anar-hi amb la mare, però he estat jo sola qui m’hi he anat posant de mica en mica. Amb els anys he anat veient que la societat és molt masclista.

Creus que les dones gaudiu dels mateixos drets que és homes avui en dia?

Jo penso que homes i dones hem de tenir els mateixos drets i possibilitats de fer el mateix. Els dos sexes som perfectament capaços de treballar fent les mateixes feines, tot i que sí que és veritat que no tothom ho té tan clar. El que recomanaria és que no jutgéssim les persones sense conèixer-les.

I a aquesta conclusió hi has arribat…

Doncs a casa sempre m’han ensenyat que tothom té els mateixos drets. Ara mateix aprovaria als meus pares en la manera en què em van educar… tot i que a l’escola i a l’institut potser no tant. Parlo del meu cas, eh?

Has exercit sempre el teu dret a vot? Has tingut problemes per fer-ho?

He votat sempre i mai no he tingut cap problema per fer-ho.

T’interessen els temes polítics?

La política m’interessa relativament… però ara que ho dius, penso que sí que m’atrauria treballar, per exemple a l’Ajuntament de Riudarenes en temes propers al medi ambient. M’agradaria millorar el tema del reciclatge, que ara encara no està al 100% perfecte i també milloraria els accessos al parc natural. Hi ha camins i zones que no estan tant bé com haurien d’estar i m’agradaria corregir aquests aspectes.

I ara que parles de feina, el treball també és un dels drets dels quals volem parlar força. On treballes tu ara?

Doncs des de fa onze anys treballo a la Biblioteca de la UDG (Universitat de Girona). La meva feina principal consisteix en la gestió i introducció de dades, etiquetatge i identificació dels nous llibres que arriben o dels que estan malmesos. Sóc l’única encarregada de posar les bandes magnètiques i els codis de barres a llibres i revistes.

I que tal t’hi trobes?

Em tracten súper bé. Estic en bones mans… tinc uns 20 companys i companyes i tots tenim molt bona relació. Espero a veure si aviat em diuen que ens incorporem de nou!

Creus que la societat ha entès que el treball és un dret i que per tant, les persones amb discapacitat intel·lectual heu de poder incorporar-vos-hi igualment?

Crec que podem fer-ho com una altra persona normal i corrent. Abans sí que no teníem accés a fer tantes feines però afortunadament, ara sí.

I perquè abans no podíeu?

Doncs suposo que és perquè ens veien que no seríem prou capaces de fer les feines que ens donessin. I sí que ho som!

Per tenir una discapacitat, creus que t’exigeixes més a la feina?

Doncs potser sí…. Sóc molt exigent amb mi mateixa. Intento ser molt ordenada, fer les tasques ràpidament i ser molt puntual. Vull quedar bé amb tothom!

A la Fundació Astrid-21 fa temps que tenen programes que us ajuden a incorporar-vos a la feina, no?

Hi sóc des de petita. A Astrid-21 em vaig apuntar a un programa que ara es diu ‘Connecta’ i que va ajudar-me molt a adaptar-me a la feina i a saber que em trobaria quan m’hi incorporés. Em va semblar molt útil.

Drets civils, laborals… quina opinió tens sobre els drets que t’afecten com a persona?

Doncs penso que les dones hem de poder decidir sobre el nostre propi cos i em sembla molt malament i no m’agrada gens que en alguns casos es decideixi per nosaltres.

Quin tema et preocupa especialment relacionat amb els drets de les dones?

Doncs potser el de la violència de gènere. Cada dia empitjora. Crec que la societat encara no està ben preparada i molts homes segueixen pensant que les dones hem de fer el que ells volen. S’ha de fer el que els dos decideixin i no imposar una opinió sobre l’altra.

 

Si voleu més informació sobre la campanya #DonesDown podeu visitar la nostra pàgina https://www.sindromedown.cat/ca/dones-down/