Aquest quart trimestre de 2020, Down Catalunya en la campanya #DONESDOWN, l’hem dedicat a parlar de l’àmbit laboral en dones amb síndrome de Down. Hem demanat a l’advocat i Membre del Consell Assessor de la nostra entitat per a temes laborals, l’Ignàsi Maeso, la seva opinió sobre l’estat de la integració de les persones amb discapacitat en edat de treballar.

 

                                                                          Ignàsi Maeso. Advocat i Membre del Consell Assessor de Down Catalunya. President del Comitè
                                                                          d’apel·lació de la Federació Catalana de Futbol i Advocat del Gremi de Restauració de Barcelona.

 

 

Com veu la resposta de les empreses a la inserció laboral de persones amb discapacitat? Quina implicació veu en RSC per part de l’empresariat a casa nostra?

Encara queda molt camí per recórrer. La meva experiència professional em diu que a nivell laboral majoritàriament les empreses grans tenen certa implicació amb les persones amb discapacitat.

Últimament sí que en altres àmbits s’ha avançat i progressat molt, per exemple en sensibilització a favor dels col·lectius més desfavorits. Tenim exemples mediàtics en la pel·lícula ‘Campeones’ i també de personals, com ara que la Montserrat Vilarrasa s’adrecés per primera vegada a una delegació de les Nacions Unides a Nova York al 2019 en nom del col·lectiu Down… o que l’Eloi Colell hagi presentat un programa a TV3 (tots dos, persones amb síndrome de Down). Són fets impensables no fa gaire anys.

També a nivell legal. Abans es parlava de ‘disminuïts’ i ‘d’inserció’ i ara parlem de ‘persones amb discapacitat’ i ‘d’inclusió.’

 

Creu que hi ha discriminació laboral específica vers les dones amb discapacitat? (hi ha estudis que apunten que es contracta més a homes que a dones ambdós amb discapacitat…)

No dubto que les dades d’aquests estudis puguin ser certes, però la meva impressió és que amb les persones amb síndrome de Down es projecten els mateixos clixés discriminatoris que trobem presents a la societat en general.

 

S’està aplicant be l’LGD, l’antiga ‘Lismi’? Quina és la situació actual?

Com deia abans, encara queda un llarg camí per recórrer. Cal recordar que fins al 1982 les persones amb Down no tenien una presència regulada al mercat de treball.

Després de la LISMI, l’actual Llei General de Discapacitat preveu unes quotes de reserva que les empreses han de complir, però el cert és que quan per raons professionals he acudit a una Inspecció de Treball, molt rarament s’ha plantejat aquesta qüestió damunt la taula.

Hi ha un estudi que situa  Espanya entre els països d’Europa on hi ha més incompliment de la quota de reserva: un 81% de les empreses obligades (les de més de 50 treballadors) no contracten treballadors amb discapacitat.

 

I quina és la resposta jurídica a aquest incompliment per part de les empreses?

No complir amb la Llei General de Discapacitat comporta infraccions que poden ser lleus, greus o molt greus i que poden ser sancionades amb quantitats entre els 301 i 1.000.000 d’euros en funció de la gravetat.

La sanció pot comportar també, que una empresa no pugui contractar amb l’administració pública, que perdi bonificacions laborals o que no pugui accedir a subvencions públiques.

 

I a l’empresa pública? Com està el tema? Els governs compleixen la seva pròpia llei?

Quan les administracions o un ajuntament fan notícia i publiquen que una persona amb discapacitat s’hi integra laboralment, vol dir que encara estem molt i molt lluny del compliment de la llei.

 

Vaja… crec que queda força clara la seva opinió…

 

I per què no es revisen més les actuacions de les empreses o administracions que ni contracten, ni paguen les contribucions substitutives… ni paguen sancions? Seria una manera de millorar els ingressos i de treure gent de l’atur…no?

Penso que es tracta d’una qüestió de sensibilització. No s’aplica de forma correcta perquè socialment no es percep com una qüestió important. La fita que s’hauria d’assolir és la que la Montserrat Vilarrassa va dir davant les Nacions Unides -“tracteu-nos com persones”.

Cal que se’n parli. Hem de canviar actituds, parlar de discriminació, de la falta de drets… Laboralment la normativa específica s’hauria de considerar com una obligació més i fer-la exigir exactament igual que es fa complir la resta d’obligacions laborals.

 

Creu que els governs prefereixen potenciar els CET?

Podem pensar que sí, que per l’administració és més fàcil exercir control sobre concrets centres de treball, que no pas haver de vigilar el compliment de la llei a tot el territori.

Així ho demostra que el passat 11 de novembre s’hagi aprovat un ajut destinat als CET per tal de contribuir a mantenir els llocs de treball durant la crisi sanitària COVID-19. Penso ara, per exemple, en les famílies amb infants que necessiten atencions especials. S’han trobat desprotegits aquests mesos de pandèmia i han hagut d’atendre ells mateixos les necessitats que normalment oferirien empreses professionals del lleure, d’estimulació sensorial o emotiva… etcètera i que no han pogut prestar el servei.

 

Les persones amb discapacitat intel·lectual cobren ajuts? Si és q si, en quins casos i de quina manera són?

La normativa efectivament preveu ajuts: prestacions contributives i no contributives i ajuts familiars. El problema és que en alguns casos queden vinculades a l’import que ha cotitzat l’interessat/da i en d’altres, si la unitat de convivència supera uns límits, no se’n té dret. Cal dir també que hi ha ajuts per a les famílies que tenen fills amb Down a càrrec.

 

En relació a l’anterior qüestió… A l’any 2000, a Espanya hi havia aproximadament 1.400.000 persones amb discapacitat en edat laboral. D’aquestes, 900.000 estaven inactives i 320.000 a l’atur. En quina mesura els governs entenen que econòmicament els surt molt més rentable deixar de pagar subvencions i ajuts i que aquestes persones es converteixin en contribuents?

La taxa d’ocupació de les persones amb Down és només d’un 5%. Cal aconseguir un autèntic canvi de percepció i de consciència social respecte de les persones amb Down. Són això, persones, que necessiten desenvolupar-se com la resta i en la mesura que avancem en aquesta direcció, serà més fàcil que els governants entenguin que cal incentivar la projecció laboral de les persones amb Down.

 

La jubilació de les persones amb discapacitat intel·lectual… com està en aquest moment i com hauria de ser?

A grans trets hi ha dues normes que regulen la jubilació i que són d’aplicació. En un cas, permeten anticipar la jubilació als 56 anys; en l’altre, es demana un percentatge de discapacitat elevat i s’exigeix haver cotitzat massa anys per poder jubilar-se anticipadament. En qualsevol cas, donat que l’esperança de vida de les persones amb Down és d’una mitjana de 60 anys, és cert dir que la normativa actual no atén a aquest fet. S’hauria de regular un règim específic que reconegués aquesta realitat i permetés la jubilació de les persones amb Down a una edat molt anterior.

 

L’afectació de la pandèmia en la contractació de persones amb discapacitat intel·lectual… com ha estat? (Ertos…etc.)   Com veus el tema en un futur immediat?

Els ERTO i la genèrica prohibició d’acomiadar, han congelat temporalment el nombre de treballadors a les empreses. És evident que a la pràctica això ha comportat retardar la solució al problema: el sobre dimensionament de les plantilles de les empreses davant d’un nou escenari econòmic de forta contracció. Això fa que les contractacions en general hagin de disminuir en el futur com també, les de les persones amb Down.

 

La Ministra Ana Mato, al juny de 2014 va anunciar que es donarien 100€ mensuals a les famílies amb una persona amb discapacitat… Això s’ha complert? Es donen altres ajuts?

Aquesta promesa no s’ha acomplert i mai no va arribar. Cal dir però, que la normativa actual preveu ajuts per a les famílies amb un fill o filla amb síndrome de Down a càrrec.

 

 

No us perdeu la interessant tertúlia que complementen la campanya ‘#DonesDown’ d’aquest quart trimestre amb tres dones amb síndrome de Down que estan treballant a un restaurant, a una botiga de roba i al Parlament de Catalunya. Llegiu-la AQUI.

 

Si voleu més informació sobre la campanya #DonesDown podeu visitar la nostra pàgina https://www.sindromedown.cat/ca/dones-down/