Dins del trimestre dedicat a l’educació en la campanya ‘#DonesDown’, ens trobem amb la Marina, la Clara i la Nora, tres noies amb síndrome de Down i membres de les entitats Família AMIC, BcnDown i Cromo Suma, respectivament. Amb elles parlem sobre com han vist el seu pas per l’ensenyament inclusiu i com ha estat el seu dia a dia compartint aula amb altres alumnes sense discapacitat.

La Marina i la Clara tenen setze anys i aquest any han acabat l’ESO. La Nora en té onze i ara comença una nova etapa a l’Institut.

 

La Nora, d’onze anys i membre de la Fundación Cromo Suma, la Marina de setze anys i membre de Família AMIC i la Clara, també de setze anys i membre de Barcelona Down.  

 

 

Down Catalunya: A quina escola heu anat?

Marina: A ‘La Vall’ de Bellaterra. Sempre he anat al mateix cole i m’agrada haver-ho fet així. He fet moltes amigues perquè son les mateixes que conec des de petites. Amigues de veritat.

Clara: Primer vaig anar a un cole a Lliçà d’Amunt, després al Institut ‘Pic del Vent’ de Caldes i ara aniré a Barcelona al ‘Mare de Déu de Montserrat’.

 

DC: I a tu Nora…  Com t’ha anat la primària?

Nora: Be… vaig anar a ‘l’Escola del Mar’ de Vilassar. M’ha agradat tot el que he estudiat.

 

DC: En el pas de primària a ESO, es deixa de tenir només un mestre a tenir-ne varis. Les que sou més grans… com ho heu viscut això?

Clara i Marina: Be… cap problema.

 

DC: Què preferíeu… un sol o diferents mestres?

Clara i Marina: Millor amb més profes

Nora: Jo ja he tingut varies profes a primària perquè he estudiat amb la Carme (mates, medi  i català) i l’Albert que em donava llengua castellana.

 

DC: Com era un dia normal d’anar a l’escola (abans del confinament)?

Nora: Doncs entrem, deixem la jaqueta i la motxilla al penjador. Agafem els llibres i els deixem a la calaixera per a tenir-los preparats. Aquest darrer any, quan seia a la taula m’encarregava de revisar els sobres que m’havia preparat la mestra amb la feina que he de fer mentre ella prepara la classe amb els altres companys. Un cop ha fet això, es posava a treballar amb mi.

Clara: Doncs jo agafo el bus de l’escola i em porta al Insti amb els altres companys. Son quatre viatges al dia. El curs passat a vegades anava a l’aula ordinària i a la del SIEI. Depèn de la classe que em tocava.

 

DC: I vosaltres Marina i Nora… us quedeu a dinar a l’escola?

Marina: Jo em quedo a dinar sempre al cole… però si et dic la veritat, com a casa no es menja enlloc.

Nora: Jo normalment m’he quedat sempre al cole i feien un menjar molt casolà. Era molt bo!

 

Quina assignatura us agrada més?

Nora: A mi plàstica perquè la Queca és molt bona mestra i m’agrada molt.

Clara: Música m’ha agradat molt perquè el profe és molt bo. Hem fet ball i tot!

Marina: A mi m’agrada molt ballar i també m’ho passo bé quan em fan fer d’alumna de guàrdia i encarregar-me del material de la classe. Sóc molt ordenada i polida.

Nora: A mi també!

 

DC: ei… doncs podeu quedar un dia i anar plegades a ballar!

Nora: A mi m’agrada molt la música, sobretot tocar. A l’escola estem estudiant flauta i a l’escola toco el xilòfon

Clara: L’any passat vaig fer violí però aquest any ja no.

Marina: Doncs jo guitarra espanyola

 

DC: Us agrada treballar en equip a l’escola o preferiu fer-ho soles?

Clara: A mi m’agrada treballar en equip.

Marina: Doncs a mi m’encanta fer coses en equip i m’agrada ser una mica la que porta la ‘voz cantante’

Clara: Doncs jo que mani un altre…

Nora: A mi en equip… recordo fer un treball de mates i sobretot em va agradar fer el treball de construcció d’una casa de cartró. Ho vam fer amb la Berta i Claudia a la classe de Medi. La vam pintar i fins i tot vam col·locar-li una pila per a que se li encengués un llum!

 

DC: Els i les companyes vostres saben q estan fent escola inclusiva?

Totes: Creiem que no ho saben massa… però nosaltres tampoc li trobem cap cosa especial. És el que sempre hem vist i ens sembla normal. Si que hem rebut alguna vegada alguna xerrada sobre aquest tema…

 

 DC: I a vosaltres què us sembla haver estudiat a una escola ordinària?

Clara: A mi em sembla molt positiu…

Nora: A mi m’ha agradat conèixer a les altres nenes i fer amigues.

 

DC:  Compartir una classe amb nens i nenes sense discapacitat… ens ensenya més a tots i totes?

Nora: Jo crec que si, perquè els he pogut donar el meu ‘carinyo’ i amistat.

Marina: Creo que han aprendido a tener más paciencia, a tener cariño hacia mi y ayudarme a crecer.

Clara: Penso igual… si.

 

DC: Si el mestre explica una cosa i no l’enteneu… que feu?

Nora: Doncs aixeco la mà i pregunto i ella em torna a explicar com fer-ho fins que ho entenc.

Clara: Jo igual, aixeco la mà i ella torna a explicar-m’ho.

Monica: Si, jo igual.

Nora: A vegades si em costa entendre-ho, la profe em diu que m’ho explicarà després de la classe.

 

DC: Feu exàmens?

Nora: A mi no me’n fan… i mira que jo volia q m’examinessin com a la resta de companyes!

Clara: Nosaltres sí que hem fet exàmens i no em poso gens nerviosa.

Marina: Yo también hago exámenes… y sí que me pongo nerviosa!

 

DC: Alguna vegada us heu trobat amb companyes que no volen ser amigues vostres?

Nora: No. Hem fet més amics que no tingut problemes. Potser alguna vegada… però normalment no.

 

DC: I com veus la secundària que estàs a punt de començar, Nora?

Nora: El que més ganes tinc és de poder anar a la ‘cantina’ del Insti perquè és cosa de grans.

Clara: Ja veuràs… és una sala gran amb cadires i taules i pots anar allà a menjar. Nosaltres no la fèiem servir massa…

 

 DC: Què fareu aquest curs que comença ara?

Clara: Faré un curs pont a Barcelona amb varietat d’assignatures. Estaré estudiant uns anys més.

Marina: Ara faré un curs de venda i atenció al públic (un ICO). Estudiaré quatre anys més fins als 21. Ah per cert… sé que algunes de les meves companyes de classe, volen dedicar-se a estudiar alguna cosa relacionada amb la discapacitat. Suposo que després d’haver-me conegut!!

 

DC: I ara que parleu de futur… Us heu plantejat de què voldreu treballar de grans?

Nora: Doncs voldria fer de cuinera o pastissera. El meu tiet és xef de cuina i al meu pare li agrada molt cuinar. Em surten molt bé les ‘crepes’, tant dolces com salades. M’agrada molt fer gelats i ‘cupcakes’.

Clara: Jo veterinària o dentista. M’agraden molt els animals i lo de dentista m’ha sortit així… no sé.

Marina: Doncs se m’ha acudit que massatgista o perruquera. M’agrada fer massatge als meus pares, ho faig molt bé. Ah! i al meu germà i a alguna amiga també els hi faig!

 

Si voleu més informació sobre la campanya #DonesDown podeu visitar la nostra pàgina https://www.sindromedown.cat/ca/dones-down/