Laia: ‘El públic que ve a veure’ns jugar a Vòlei, vol passar-s’ho be. Aplaudir quan fem un punt i veure bones jugades’

‘Estar amb les meves companyes és el millor. Jo vull estar amb elles estigui malalta o no!’

____________________________________________________________________________________________________________________________________

La Laia (Barcelona 2005) juga sense problemes a la lliga ordinària en la categoria d’infantil B del  Club Voleibol Esplugues tot i que per la seva edat ho hauria de fer en la de cadet, amb el consentiment de la Federació Catalana de Voleibol. Aquesta pràctica, és molt habitual en la inclusió de persones amb síndrome de Down, tant en l’esport com en l’àmbit escolar. Recentment s’ha viscut una forta polèmica quan la Federación Española de Voleibol volia impedir-li participar en la Copa de España celebrada a Guadalajara.

_____________________________________________________________________________________________________________________________

Des de quan practiques Vòlei?

Des dels 6 anys que vaig començar tot i que abans potser tirava més per a jugar a futbol o bàsquet

Que t’aporta practicar aquest esport?

Doncs la vida als partits m’encanta. Sense fer vòlei no puc fer res.

Que és el que més t’agrada del Voleibol?

Doncs el pertànyer a un equip… pensa que fem tres dies a la setmana entrenament físic i després al cap de setmana el partit. Ah! I cada dia parlem al xat del WhatsApp! Estar amb les meves companyes és el millor. Jo vull estar amb elles estigui malalta o no!

També m’agrada perquè no et fan faltes ja què les de l’altre equip son a l’altra banda de la xarxa

Al Vòlei no hi ha posicions fixes… però en quina gaudeixes més tu?

Doncs jugar de rematadora a la posició 4 és la q més m’agrada (al davant esquerra). Fer el servei és potser el que em va costar més, però amb el temps he anat millorant molt.

Com és la Laia?

Doncs jo em veig molt com les demes… em veig bonica, agradable i simpàtica… però sobretot soc tenaç. Ja de petita anava amb patinet, i si queia, doncs m’aixecava les vegades que calgués.

Què fas quan no jugues a Vòlei?

M’esforço molt en els estudis i de moment em va molt be amb les notes. Als caps de setmana vaig a un esplai on fem excursions i fem campaments a l’estiu. M’agrada molt caminar per la muntanya! Allà també he fet molts amics i amigues.

El vostre equip  ha guanyat moltes vegades… quins records en guardes d’aquests moments?

Doncs en tenim molts a l’equip… però guardo un molt bon record d’un dia en que una companys (la Raquel) va fer un munt de punts ella sola… va ser espectacular! Ho vam celebrar fent una conga allà al mig de la pista i cantant els nostres crits d’ànim!

Ah! I ara a l’últim partit de la Copa de España, em vaig emocionar molt.

On guardes les medalles i els premis que has obtingut amb el teu equip?

Home tampoc en tenim tants… el que si que tinc son força medalles que he guanyat fent curses. Les tinc penjades a un suro a casa meva.

Creus que és important que es potenciï l’esport inclusiu?

Jo prefereixo jugar en un equip com el meu… on hi hagin noies amb i sense discapacitat.

Cóm és un dia de partit amb el teu equip?

Doncs arribem una horeta abans, fem entrenament físic i ens preparem per al partit.

Alguna companya de l’equip veu dificultats o problemes per a jugar amb tu?

Cap ni una… totes som amigues i ens ho passem molt be juntes. A vegades em despisto una mica amb les rotacions i elles m’ajuden a col·locar-me be. Fixa’t per exemple que al meu darrer aniversari, vam anar a celebrar-lo passant un dia a la platja totes juntes… això si, vam acabar jugant a vòlei platja!

I d’altres equips?

Que va! Mira, ara a la Copa de España a Guadalajara, les companyes de l’equip de Madrid es van reunir totes i em van dedicar una cançó… estaven molt contentes que al final em deixessin participar i de molts altres equips també tinc amigues.

Creus que l’esport t’ha permès superar-te?

Fa molts anys que el practico… i m’ha ajudat a millorar en moltes coses. Per exemple ara m’obligo a organitzar-me millor sabent per exemple preparar-me l’equipació… la motxilla, el que necessitaré o no, el sabó, la roba, a comptar els dies que falten per als partits…

Que creus que vol veure el públic que ve a veure-us jugar?

Doncs venen a passar-s’ho be veient un partit de Vòlei. Aplaudir quan fem un punt i veure bones jugades. També penso que s’ha de veure més esport femení… fa uns dies a l’equip ens vam fer fotos tapant-nos un ull (en adhesió a la campanya #ThoEstasPerdent)

Per què no veiem als mitjans de comunicació més informacions d’aquest esport?

Doncs no ho se… la veritat. Haurien de parlar més d’altres esports que no només de futbol o bàsquet.

La Marta Montserrat és la mare de la Laia. Arquitecta de professió, treballa des de fa força anys a Aura Fundació. 

Que creus que li aporta a la Laia el Voleibol?

Doncs crec que de tot, perquè li ha aportat autonomia, amistats i felicitat. Ella necessita jugar perquè és molt activa i ja la veus, parles de vòlei i li canvia la cara! Sobretot li ha donat molta autonomia, aprendre a organitzar-se i una gran motivació.

La darrera polèmica que s’ha generat en el moment de participar l’equip de la Laia a la Copa de España… com la valores?

Ella ha estat sempre jugant amb el seu equip i aquí, la Federació Catalana, mai ha vist cap problema, per a que jugui. Tu creus que s’ha de muntar tant d’enrenou per una cosa així? Estem parlant d’esport base! Tot i que això va fer molt soroll (potser més del que esperàvem) en el fons, va servir per a fer entendre a la gent que la causa s’ho valia. Tot i que al final la Federació Espanyola va acceptar-ne la participació (sobretot per la pressió dels mitjans), crec però q això serà només una excepció. Esperem que algú miri de regular aquest tema i que no torni a passar.

Com has vist la resposta de la resta d’equips?

En general els equips molt be. La majoria ens va donar suport des del primer dia. La capitana de la selecció Espanyola de Vòlei, Helia González, va arribar a dir que si la Laia no jugava, ella no participaria al All Stars. Hem tingut moltíssims suports de totes bandes però no sabem ben be el perquè del posicionament de la Federació Espanyola.

El fet de jugar en un equip inclusiu, què aporta a totes les jugadores?

Doncs crec que la veritable essència de l’esport: fer equip i passar-ho be. Mai cap companya l’ha deixat de banda i fins i tot diria que quan juga ella, la resta es posa molt les piles. Penso que la Laia reforça molt l’equip i us asseguro que n’és una gran animadora!

En aquesta línia, ara fa poc, es va proposar que altres noies amb discapacitat intel·lectual s’afegissin al Club. Ells ho valoren de manera súper positiva, això si, sempre que les jugadores s’ho agafin de manera ben seriosa, clar!

Us va costar trobar club per a la Laia?

Quan la Laia va començar l’escola, una de les seves millors amigues feia vòlei i jugava a l’equip d’Esplugues. Ens van obrir les portes des del primer moment, tot i que tampoc tenien clar que les nenes anessin a quedar-s’hi molt de temps. Al final, moltes de les que van entrar amb ella han marxat i en canvi ella encara hi és i de problemes afortunadament, cap ni un.

Com valores la participació d’equips inclusius en competicions no específiques per a persones amb discapacitat?

Doncs em sembla que realment aquesta seria la línia adequades a seguir… Mira, sovint parlem d’una cosa inclusiva i al final, acabem fent-la cinc persones amb discapacitat i cinc que no la tenen però que son cosins, o germans o els pares. El que és realment inclusiu és que es mantinguin les ràtio de la societat real.

Fins a quin punt creus que hauria de ser present la inclusió en la nostra societat?

Crec q de la inclusió n’aprenem i ens en beneficiem tots i totes. Les persones amb discapacitat, perquè absorbeixen i aprenen de tota la resta, gaudint de com és la societat de plural. A la resta, ens aporta uns valors que sovint ens falten a tots nosaltres. No es que sigui necessària la inclusió… és imprescindible!

Si voleu més informació sobre la campanya #DonesDown podeu visitar la nostra pàgina https://www.sindromedown.cat/ca/dones-down/